Els joves són la part de la societat que més utilitza les noves tecnologies en la seva vida diària, es a dir, que han nascut en una societat tecnològicament avançada. Utilitzen el Messenger per comunicar-se durant les estones en que estan a casa i els missatges MSN del mòbil quant estan fora de casa.
Els gasten més temps amb les TICs que en la pròpia televisió. Aquest ús desmesurat amb el messenger és el principal problema amb els seus pares o educadors, degut principalment amb el desconeixement per part dels pares o educadors de quins són els límits lògics (no patològic) de l’ús del Messenger.
Un altres punt a tenir en compte és la part de la societat que no té accés a les noves tecnologies de la informació (escletxa digital), això dona una gran avantatge els que tenen accés damunt dels que no tenen accés sobre quasi tots els àmbits de la nostres societat occidental.
El problema intergenaracional que es crea és pot minimitzar formant a la generació més gran del funcionament de les TIC que utilitzen els seus fills i posar uns límits raonables al seu ús per part del jovent.
1 comentario:
Això es mereix una tesi doctoral... Bon post.
Publicar un comentario